Radio Intereconomía y ComRàdio

15-07-2008 | 14:49
x

Enviar





Enviar

» Esta es mi intervención en el programa ‘Más se perdió en Cuba’ (Radio Intereconomía), el domingo 6 de julio, después del Congreso. En el debate participaron también Alejo Vidal-Quadras y Alberto de la Hera.

» Oriol Soler m’ha entrevistat aquest matí al programa ‘Com t’ho diria’ a ComRàdio, després de la reunió d’ahir amb l’Alícia Sánchez Camacho.

Compártelo

17 respuestas a “Radio Intereconomía y ComRàdio”

  1. Oriol dice:
    16 Julio 2008 | 17:54

    Per fi!!!!!!! Quina alegria. Per fi Aleix Vidal-Quadras (al que admiro i del que comparteixo pràcticament el 100% dels seus plantejaments, valors i principis) sap que opina de debò Montserrat Nebrera (de la que estic convençut que serà la presidenta de la Generalitat el 2014). Dos persones brillants i honestes.

  2. Ana dice:
    16 Julio 2008 | 18:58

    Me ha gustado la entrevista que has hecho con Oriol Soler, has dado respuestas que necesitaba oír, ya que no sabía como interpretar algunos “acontecimientos” recientes. Presupongo que la gente cercana a tí, o bien lo de dentro, ya saben por dónde vas, pero los que estamos fuera andamos perdidas/os (al menos yo, que tampoco quiero generalizar).

    Off-topic:

    Enhorabuena: porque eres de l@s poc@s polític@s que mantiene su blog actualizado. Cierto es que no he mirado todos los blogs de todos los políticos….sería una tarea perezosa, pero por lo que he ido viendo hasta la fecha… ¡Que apañada eres!

    Saludos

  3. Edmundo García Mira dice:
    17 Julio 2008 | 11:27

    Hola:
    Jo personalment preferia les intervencions al programa del Cuni de TV-3, perqué Intereconimia té fama de ser una especie de Cope catalana, i el missatge no arriba a altres públics objectius.

  4. "el Culito" dice:
    18 Julio 2008 | 2:32

    Senyora Nebrera,

    L’argument que els drets col·lectius no existeixen no s’aguanta per enlloc. Primer, els drets -individuals o col·lectius- ni existeixen, ni deixen d’existir. Els drets es reconeixen o no es reconeixen, i la discussió és si s’han de reconèixer o no i per quin motiu. Quan algú surt dient que tal dret no existeix és un símptoma clar que no sap de que està parlant, o que pretén esquivar el debat sobre la qüestió.
    En segon lloc, pretendre que col·lectius humans no poden ser subjecte de drets és una cosa que es contradiu amb el sistema legal internacional vigent. Tot el dret internacional, les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, les Convencions de Ginebra, tractats internacionals, etc., està basat en els drets col·lectius. Si realment està en contra dels drets col·lectius, hauria de començar per demanar l’abolició dels estats, els tractats internacionals, les lleis que reconeixen una personalitat jurídica a entitats col·lectives, etc., és a dir, bàsicament, tot allò que ha fet possible la civilització.

    Salutacions.

  5. Montse dice:
    19 Julio 2008 | 9:13

    Una observació sobre els drets, col·lectius o no. Es tracta de constructos humans, en això suposo que totthom estarà d’acord, per tant sols aplicables a humans (no animals, no a llenguas, no a obras d’art) perquè sols en raó i benefici dels essers humans es reconeixen (i sí, senyor Culito -miri que hi ha noms i pseudònims…-, jo també dic “reconeixen” perquè el dret és abans del seu reconeixement) Així doncs, quan una societat anònima, una fundació, etc, tenen algún dret no ho tenen en raó de ser un col·lectiu, ans pel fet de haver adoptat forma (fictícia, instrumental) de persona. I quan el Dret internacional parla de genocidi o llibertat ho diu de col·lectius de persones en tant que aquestes siguin o no perjudicades en raó de pertanyer a un grup o categoria, no entenent que el col·lectiu en sí tingui drets, perquè el col·lectiu qui és? On és la frontera quantitativa o qualitativa, i sobre tot, volitiva?

    Sé que és un problema acceptar-ho per a qui vol construir sobre els drets col·lectius suposades o reals identitats. I pensi que dic “suposades o reals”, doncs aquest no és en aquest moment l’objecte de la discussió. Però no té drets el castellà, ni l’anglès, ni el català, ans les persones que parlen aquestes llengües, o qualsevol altra, perquè una cosa és certa: tothom parla almenys una llengua. I entengui parlar en sentit d’entendre, valgui la redundància.

    I bé, aquesta és almenys la meva opinió. I crec que produeix menys enfrontaments que l’altra… Però estic disposada a continuar pensant-hi.

  6. Edmundo García Mira dice:
    19 Julio 2008 | 13:16

    Hola:
    Aixó ens porta a una interesant discusió, existeixen els pobles, essència dels Nacionalismes o només les persones?, jo crec que tots som una mica nacionalistes, del que sigui, del que sentim més proper ja sigui el barri, el pais, la regió, Europa, d´alló que identifiquem com a propi, peró no vivim aïllats com a individus, tots tenim un sentiment en algun moment de la vida de pertanyer a algun lloc , No?, no sé , això és molt subjectiu.

  7. Bernard Rieux dice:
    19 Julio 2008 | 14:23

    Interessant debat sobre els drets. Jo, ignorant de les coses, no entraré a debatre, i menys amb una constitucionalista con la Sra. nebrera, sobre drets i el seu reconeixement. Però em sembla interessant una qüestió, si apliquem el dret a les persones: que va ser abans, el dret o la persona? (Parlo de persona, no d’ésser humà).
    Els drets són reconeixements. I el dret esdev é del comportament, les actituds i la vida. De qui? De les persones. Tot neix i es construeix a partir de les persones. Aleshores, en funció de les formes, nexein regulacions i formes de preservar.
    Aplicat al nostre país, quan l’Edmundo parla de “sentir-se nacionalista” el que entenc que està dient és que la proximitat i les relacions emocionals generen una identificació i, per tant, una “relació” personal. Bé, és cert. Aleshores, què passa? Doncs que la identificació amb Catalunya uns en diuen nacionalisme, d’altres en diuen catalanisme, o sentir-se català. Però quan a més de la identificació amb l’espai de vida, hom demana independència, reconeixement nacional (ja no és el nacionamisme de l’Edmundo) o Estat propi, ja no està parlant de la casa, el barri, els amics, el territori pròxim…aplica els “drets” a la construcció d’un altre model relacional, més enllà del “sentiment a pertanyer a algun lloc”, que diu l’Edmundo.
    És fàcil manipular la gent a partir de les emocions i els sentiments. És fàcil i és cruel. L’imortant és que les persones entenguem les coses, sortim de l’emoció per aplicar la raó. Bé, això és més complicat, però es pot fer.
    Jo crec que ho fa molt i molt b é la Sra. Nebrera. Ella no deixa de sentir-se el que és, i per això no demana constuir un Estat propi. Què demana? L’impossible: que tots plegats poguem treballar per un futur net i clar, on els valors de les persones siguin més imortants que els “mèrits socials” de l’antic “becerro de oro”. On l’esforç, el talent, la intel·ligència, la cultura, el respecte, siguen elements constructors de la millora de les persones i la societat.
    He dit que persegueix l’impossible? Bé, això crec que ho aconseguirà amb l’ajut de tothom. Però també depèn de nosaltres.
    Au revoir.

  8. Silveri Garrell dice:
    19 Julio 2008 | 18:23

    No m’acabat d’agradar com tractes el tema del Avort. No calia que diguessis que cal “no criminalitzar” a les dones, tan sols dient que la Justicia per determinats casos ja posa els atenuants, ja era suficient. ¿Tal vegada no surten els malfactors de la garjola quasi en quatre dies?, ¿dons les dones que avorten per casos greus no poden ser judicialment “atenuades”.? El PP ja no és el que era en els principis, i al final ens permetrà fins i tot els mateixos permisos llibertins del Socialisme.

  9. Montse dice:
    21 Julio 2008 | 10:55

    Interessant debat sobre la titularitat i origen dels drets i sobre el fet tangencialment relacionat del nacionalisme, catalanisme i altres ismes com a sentiment intrínsec. Continuarem…

    Silveri, no sé si entenc el dubte. L’avortament és un delicte que en certs casos greus, està exempt de responsabilitat. Això és el que diu la llei, i el que en realitat es troba en el raonament de la majoria. La dona que ho fa comet, per tant, delicte, tot i que es sabut que certs delictes reben menys criminalització que d’altres (sona pitjor l’estafa de De la Rosa que el fet que una dona sense recursos es desprengui d’un fetus per evitar-li una vida de penúries?) però això no és el debat. El debat del legislador s’ha de basar en la consideració dels bens jurídics en abstracte. La vida es un be jurídic indiscutible, però hores d’ara un xic discutit. La única cosa que vaig intentar dir és que crec possible un món en el qual existeixi veritable llibertat a l’hora de prendre una decisió d’aquesta mena: quan una dona no vegi la vida que hagi de venir com un entrebanc per a la pròpia, ans com una oportunitat de crèixer i una resposabilitat individual i col·lectiva, aquest “dret a decidir” (!!!) tindrà altres percentatges, estic segura.

  10. Edmundo García Mira dice:
    21 Julio 2008 | 11:03

    Hola:
    Jo crec que hi ha vida des de el primer moment, quan vaig veure fa unes setmanes un reportatge d´Intereconomia TV, em vaig indignar amb l´avortament, ho trobo espantós.

  11. "el Culito" dice:
    23 Julio 2008 | 4:16

    Sobre el tema dels drets col·lectius i drets en general:

    Els drets existeixen per regular la convivència. La convivència només es pot donar entre éssers vius, per tant els drets només són aplicables a éssers vius. La idea que objectes inanimats o conceptes abstractes puguin tenir drets no té sentit, en això tots estem d’acord, segons crec. Mai he sentit a ningú que reivindiqui els drets de les ones electromagnètiques, o dels volcans, les marees, etc.

    No estic d’acord en que els drets només siguin aplicables a humans. De fet, està demostrat que es poden aplicar a animals, per exemple als Estats Units hi ha algunes espècies de llops i àligues que estan protegides legalment, i és il·legal matar o capturar-ne cap exemplar. Molts països tenen lleis semblants.

    Pel que fa als drets col·lectius, és molt senzill. Agafem la declaració d’independència de l’estat d’Israel (podriem agafar qualsevol altra declaració d’independència, o text per l’estil), diu:

    “On the 29th November, 1947, the United Nations General Assembly passed a resolution calling for the establishment of a Jewish State in Eretz-Israel; the General Assembly required the inhabitants of Eretz-Israel to take such steps as were necessary on their part for the implementation of that resolution. This recognition by the United Nations of the right of the Jewish people to establish their State is irrevocable.

    This right is the natural right of the Jewish people to be masters of their own fate, like all other nations, in their own sovereign State.

    ACCORDINGLY WE, MEMBERS OF THE PEOPLE’S COUNCIL, REPRESENTATIVES OF THE JEWISH COMMUNITY OF ERETZ-ISRAEL AND OF THE ZIONIST MOVEMENT, ARE HERE ASSEMBLED ON THE DAY OF THE TERMINATION OF THE BRITISH MANDATE OVER ERETZ-ISRAEL AND, BY VIRTUE OF OUR NATURAL AND HISTORIC RIGHT AND ON THE STRENGTH OF THE RESOLUTION OF THE UNITED NATIONS GENERAL ASSEMBLY, HEREBY DECLARE THE ESTABLISHMENT OF A JEWISH STATE IN ERETZ-ISRAEL, TO BE KNOWN AS THE STATE OF ISRAEL.”

    És més llarg però no cal continuar. Aquesta declaració ens parla del dret del poble jueu. El poble jueu és una entitat col·lectiva, i per tant aquesta declaració no és res més que l’atribució d’un dret (el dret d’imposar-se les lleis que creguin convenients) per part d’un col·lectiu (el poble jueu). Des del moment que altres “entitats” (altres Estats) reconeixen l’Estat d’Israel, implícitament o explícitament, estan reconeixent aquest dret del poble jueu. Tot Estat democràtic està basat en el mateix dret, suposadament.

    Amb això vull dir que tot el sistema legal internacional està basat en els Estats, i aquests en els drets col·lectius, per tant és una presa de pèl pretendre que no “existeixen” els dits drets.

    Salutacions.

  12. Silveri Garrell dice:
    23 Julio 2008 | 21:32

    Em surto una mica del tema però, acaba de sortir la noticia de que l’Aznar ha fet unes declaracions molt contundents que el PP hauria de tenir molt en compte. Les tenim en aquest vincle http://www.hazteoir.org/node/13510

  13. Montse dice:
    25 Julio 2008 | 0:46

    ¿Quién es el pueblo judío? Personas, pero ¿cuántas, cuáles, en razón de que criterio, autónomo o heterónomo se decide su pertenencia al colectivo? En todo caso humanos. Sólo los humanos se relacionan mediante lenguaje doblemente articulado, y los derechos son eso, constructos de lenguaje doblemente articulado que nos reconocen ambitos de libertad o facultades de exigir de los otros determinadas conductas, constructos con los que incluso somos capaces de proteger animales, pero también monumentos, mobiliario urbano. Pero su protección no es como la nuestra, es la nuestra extendida a todo aquello que consideramos necesario para nuestra propia existencia, de ahí la existencia del derecho (nunca del todo construido) sal medio ambiente adecuado, que aparece en la Constitución… No, querido amigo, confundes el culo con las témporas, quizá por eso te has puesto ese bonito nombre… I també les meves salutacions, és molt estimulant reflexionar sobre això!!

  14. "el Culito" dice:
    25 Julio 2008 | 2:26

    ¿Que quién es el pueblo judío? Yo no soy quien para decirlo. Supongo que en la ONU tienen que saberlo y supongo que los países que aprobaron el Plan de Partición de 1947 también lo saben, a no ser que votaran a favor de algo que no sabían lo que era, lo qual sería difícil de entender.

    En cuanto al resto de su comentario, no puedo decir gran cosa puesto que no lo acabo de entender. De todos modos, me parece que se equivoca al equiparar la protección de monumentos y mobiliario urbano con la protección de especies animales. Los monumentos o mobiliario urbano son una propiedad, y se protejen en tanto que son una propiedad de alguien, en este caso propiedad del estado, propiedad del pueblo en su conjunto. Pero el águila imperial no es propiedad del estado ni de nadie, que yo sepa, por lo que su protección no se deriva de los derechos de una persona o colectivo humano, sino de sus propios derechos. Ya le digo que no he estudiado derecho, pero me parece que se trata pura y simplemente de sentido común.

  15. Montse dice:
    28 Julio 2008 | 0:44

    Bueno, de la ONU también podríamos hablar un ratito.. el organismo internacional con más sospechas de irregularidades (por no usar aquí palabras que sin duda se volverán en mi contra) por centímetro cuadrado. La civilización occidental se torna más aborrecible que nunca en el siglo XX, inventa la ONU y su arribismo, arbitrariedad (¿qué me dice de China, es un pueblo, o un pesebre..?) e inoperancia son ya una seña de identidad para el XXI. ¿Por qué? No es éste el lugar para hablar de esas cosas, pero ¿recuerda lo de la “charca ponzoñosa”? Pues no la inventamos en España, creo que nosotros somos aprendices a lo sumo. Si el peso del argumento sobre los derechos colectivos (supuestamente colectivos, le repito que sólo tienen derechos las personas y cada una los suyos, aunque se repitan por grupos) es la ONU, entonces está todo dicho. Ah! Y que conste que en él trabaja gente maravillosa, de algunos de los cuales me precio de contar con su amistad.

    Pero en fin, yo lo que diría es que no le cuadra el mote con tanta seriedad…

  16. fxjuzl dice:
    19 Septiembre 2008 | 22:35

    ufgodtmnhyumgpqfsktllzvuirmixp

  17. cesar dice:
    5 Octubre 2008 | 11:58

    hola monserratt soy del bierzo leon y en google encontre verdades y mentiras del catalan vasco y gallego en el franquismo el tercio de monserratt el tercio de san ignacio los falangistas y requetes vascos navarros y catalanes el alzamiento de franco el apoyo de la lliga regionalista liberales intelectuales al alzamiento la republica socialistas comunistas anarquistas las checas el apoyo de lluis companys a la republica la muerte de 8500 catalanes por las checas y esquerra las visitas de franco en cataluña y el pais vasco las relaciones del barça con franco el cop desert joan brossa alvaro cunqueiro editorial galaxia instituto de estudios catalanes ikastolas legalizadas por el franquismo y financiadas por el franquismo desde 1945 la academia de lengua vasca funciono durante el franquismo en el pp alguno vendria del franquismo pero se que muchos vinieron como suarez para dar la democracia otros franquistas se pasaron al pnv ciu o psoe estos no hicieron nada por la democracia cambiaron de chaqueta

Escribe un comentario

Cerrar
Enviar por Correo