Els Matins de TV3
29-10-2008 | 15:56 EnviarAquest matí en Josep Cuní m’ha entrevistat a Els Matins de TV3. Espero poder-vos oferir el video al blog demà al matí, mentrestant, us deixo l’enllaç al video que ha penjat TV3 a la seva web.
Aquest matí en Josep Cuní m’ha entrevistat a Els Matins de TV3. Espero poder-vos oferir el video al blog demà al matí, mentrestant, us deixo l’enllaç al video que ha penjat TV3 a la seva web.
29 Octubre 2008 | 17:30
Acabo de veure el video i estic flipant!
Perquè més politics no parlen clar com tú? No votare mai PP , però m’encanta el que dius. Si senyora! Prou robatoris i enganys a la gent!
Felicitats!
29 Octubre 2008 | 17:31
i a més guapa!
29 Octubre 2008 | 18:08
La entrevista está muy bien. Para mi gusto, en la primera parte has estado mejor. Tal vez eso de los médicos y los profesores ha sobrado, hay cosas que no puedes decir si no tienes un mínimo de tiempo para explicarlas mejor o, más importante aún, para responder las réplicas que seguro que llegan.
También creo que deberías huir de definiciones ideológicas en este tipo de entrevistas. Esos comentarios también son mejores dejarlos para debates, donde puedes dejar en evidencia a quien mantiene una postura opuesta a la tuya.
Creo que a la gente que haya escuchado la entrevista le habrá quedado un buen sabor de boca. Tal vez algunos se asusten por lo de médicos y profesores, pero con un poco de suerte lo que más quedará en la mente son reflexiones como las de “observatorio de las mujeres, observatorio de las mujeres negras, observatorio de las mujeres negras pobres…. y todo eso con sus presidentes, secretarias y coches oficiales” (o algo así). Eso ha estado muy bien.
Venga, ánimo.
29 Octubre 2008 | 20:51
Hoy,
he tenido el placer de seguir la entrevista en Casa Cuní y me ha parecido una antología política. Ya sé que hay temas que arrastran, sobretodo si se habla de dinero, pero es que Montse, en 22 minutos, ha sido capaz de diagnosticar una situación con una clarividencia enorme. Tanto da su posición ideológica (a priori), porque su análisis va más allá de las ideologías; encaja en lo que podríamos llamar una regeneración de la atomósfera política.
Hoy,
me siento orgulloso de ver que hay personas que todavía no se han olvidado de lo que son y de lo que quieren ser. No os perdáis la entrevista, porque se aprende. De verdad.
Au revoir.
29 Octubre 2008 | 22:25
Com és que creu que és un oximoron ser liberal i d’esquerres? A més, també ha dit que només es pot ser liberal conservador. Jo conec a liberals que no són pas conservadors, són progressites en moltes coses, i en allò econòmic liberals. Per què no hauria de ser possible? En Sala i Martín, que és liberal sense cap dubte no es defineix de dretes.
29 Octubre 2008 | 22:27
Per cert, sembla que no funcionar l’apartat per enviar-li emails… Ho podria arreglar?
30 Octubre 2008 | 0:54
Només dues coses Montse. Una, jo vull votar les persones i no els partits, i la segona, és que em sobta moltíssim que una persona del PP, parli d´aquesta manera.
30 Octubre 2008 | 0:56
Marta
L’esquerra, per principi, és intervencionista. Només cal que miris aquest Codi nou que es vol aprovar, en què fins i tot es regula qui ha de rentar els plats a casa, o quan se li ha de dir a un infant si és adoptat o no. La política liberal es fonamenta en la llibertat de l’individu, la màxima possible, en la gestió dels seus àmbits vitals. D’altra banda, que Sala Martin, liberal ortodoxa, no es defineixi de dretes és per una qüestiño estètica, perquè identificar-se amb segons quina dreta funciona a Espanya fa que hom vulgui sentir-se a les antípodes. El liberalisme no és que sigui de dreta o d’esquerres, és conservador, i el matís és important. No obstant això, a Espanya hi ha un debat ideològic que sovint es porta a la ficció, d’aquí ve que tothom transmuti les definicions.
En tot cas, Marta, fixa’t en el concepte de llibertat de l’individu/a i a partir d’aquí analitza cada cas.
Au revoir
30 Octubre 2008 | 11:46
Bon dia Sra. Nebrera, estava llegint el seu blog, com faig de tant en tant, degut a que és notícia cada dos per tres, per les seves declaracions.
Primer de tot felicitar-la per respondre al seu blog, perquè molts dels nostres polítics escriuen blogs, però no contesten mai els comentaris.
Un cop vaig sentir, que deia (amb una perfecte retòrica com té sempre), que no sabia si mai els afiliats del PPC, la perdonaríem, per no haver-se afiliat, fins un cop que ja era diputada, i demanava disculpes a la Junta Directiva, per les seves declaracions fetes a la televisió, que aquell cop, sincerament no recordo quines eren.
Com afiliat, he invertit molt de temps en el partit, i d’esforç. Com deu saber, en algunes comarques, ser del PP és dur i res té a veure amb ser diputat o càrrec electe a la ciutat
de Barcelona o àrea metropolitana. I com jo, moltíssima gent, que inverteix el seu temps i esforç. A vostè ni la perdono ni la deixo de perdonar, sinó que m’agrada que els meus representants, donin exemple i no ens busqui al PP més problemes dels que ja tenim. Ni que rentin els plats bruts per tots els platós de Catalunya.
Si tant poc li agrada, el partit, li recordo que en té d’altres per triar, i sinó haver-se afiliat quant no es cobra, això d’afiliar-se quant es cobra 7.000 € al mes, també ho ser fer jo.
Que hi ha coses que es poden millorar, això estar clar. Però segur que així no milloraran.
30 Octubre 2008 | 11:47
Hola, Montse.
Soy un español que vive en Cataluña, necesario matiz que tristemente resulta obligado señalar y reivindicar en estos tiempos donde tanto daño hace defender la vertebración urgente de una nación (la española) que se deshace cual azucarillo ante la mirada impasible de vosotros, los políticos.
Soy, o al menos me considero, liberal y, por supuesto, conservador.
El PP, tu partido, ha perdido mi voto, como también ha perdido el de miles de españoles asediados en Cataluña. Sabes muy bien, además, que nunca recogeréis los hipotéticos votos que algunos ilusos, Camacho a la cabeza, quieren “pescar” de la izquierda particularista de las Españas.
Reconozco que me gustas, porque tu belleza y tu elegante porte aristocrático seducen tanto como tus dotes retóricas y dialécticas, pero no por ello destaparé mis oídos para sucumbir a tus embriagadores cantos sirénidos.
No, Montse, no votaré al PPC nunca más, porque por encima de tu belleza, de tu inteligente retórica y de tu innegable valía como política, esta España, después España y por último España.
Perdona que te lo diga con total franqueza, pero los políticos de ahora, los que hacen méritos y medran en el partido desde pequeñitos, militando en esplais municipales (PSC, ERC, ICV) o los que véis en la política una salida a vuestras necesidades egocéntricas de autorrealización personal, no me inspiráis ninguna confianza.
Tu éxito, como el de cualquier hábil político de las Españas de ahora, o de las Españas de hace ya varias décadas, radica en la ignorancia de unas masas indóciles que se niegan a ser responsables en el cumplimiento de sus deberes y obligaciones como ciudadanos.
No hay ciudadanos en España, ni en Cataluña, ergo no hay una clase política motivada hacia la consecución del bien común, sino más bien arribistas y profesionales de la oratoria, auténticos sofistas, preocupados por conseguir votos, ya sea mintiendo descaradamente (no hay crisis, decía el zETAp) o pervirtiendo la historia (ley revanchista de desmemoria histórica)
La política sin una élite intelectual, y sobre todo moral, que la respalde y sustente no es más que un vil engaño.
Saludos de un español.
¡Arriba España!
30 Octubre 2008 | 12:02
cony, firmar un comentari amb “Arriba España” no es com sortir de l’armari feixista?¿ vull dir, l’home tindrà moltes idees (i potser algunes bones i d’altres no), pero acabar firmant “Arriba España” no invalida tot el discurs. Vull dir, la llibertad d’expressió mola, pero si algú acabés una argumentació amb visques al Tercer Reich, segurament el missatge seria borrat (¿o no?)
no sé per què, de fet, tot el missatge l’he llegit amb la veu del Gran Wyoming al cap (i potser aquesta era la idea inicial i final de qui a posat el missatge, potser només sigui una broma)……..
30 Octubre 2008 | 12:22
A veure, quitus…
Si hagués escrit, que mai ho faria, Visca Catalunya!, segurament tu mateix no t´hauries fitxat en la meva reflexió, o pot ser no hauries fet la socorrida comparació amb el nacionalsocialisme (què poc original!)
No, no sóc falangista, però es ben cert que em considero ESPAÑOL i que penso que España ha de pujar més adalt, més amunt, mirant cap al cel amb orgull i sense complexes.
Per això escric un sentit ¡Arriba España!, raó per la qual et demano que no em comparis amb bufons com el Wyoming o amb altres de semblant “catadura moral”
Saludos de un español
¡Arriba España!
30 Octubre 2008 | 13:13
- “Catalunya viu en una pinça estranya entre el victimisme i el cofoisme, i el senyor Puigcercós és el millor exemple. Som els millors i que malament ens tracten. Tot el dia estem fent això”
Jo crec que la senyora Nebrera viu en una pinça estranya entre el victimisme i el cofoisme. “Sóc la millor i que malament em tracta el meu partit”.
- “L’esquerra és totalitària, la dreta és liberal.”
Segons la Real Academia Española
liberalismo.
1. m. Actitud que propugna la libertad y la tolerancia en las relaciones humanas.
2. m. Doctrina política que defiende las libertades y la iniciativa individual, y limita la intervención del Estado y de los poderes públicos en la vida social, económica y cultural.
La dreta l’únic liberalisme que accepta és l’econòmic, sempre que no estem en temps de crisi i el govern hagi de rescatar a grans empreses o a entitats financeres. Llavors si que pot ser intervencionista.
Es pot ser d’esquerres i liberal en quan a lo social i cultural.
- “Vostè creu que Franco era de dretes, però en realitat era d’esquerres”.
Què més es pot afegir? … La retòrica no ho és tot, es necessita una mica de modèstia i coherència per poder fer un bon discurs.
PD: No és necessari que rastregi la meva IP, li estalvio la molèstia. Aquest comentari no prové de l’Ajuntament.
30 Octubre 2008 | 15:09
Cito:
“No és necessari que rastregi la meva IP, li estalvio la molèstia.”
¿Y por qué habría de rastrear tu IP Montse, o cualquier otro político?
¿Insinúas que existen comisarios políticos, a la caza del disidente políticamente incorrecto, en nuestras dolorosas Españas?
¿Quieres decir que es necesario conservar un anónimato obligado por tal de hacer oir la voz de los “sin voz” en ésta, nuestra “democrática” España?
¿Quizás lo de Garzón, la famosa garzonada revanchista, no es tan sólo mero afán “justiciero”?
¡Cuenta, cuenta!, que soy todo oídos…
30 Octubre 2008 | 15:18
Hola:
Son entrevistas como la de ayer a Montse Nebrera en TV-3 las que hacen resurgir el interés por votar, mientras que todo el proceso de elección de Compromisarios tanto para el Congreso de Julio pasado, como para este de Noviembre constituyen una fuente de desafección hacia la politica y una forma de hacer crecer la abstención.
Tan dificil es hacer primarias y que todos los militantes puedan votar.
Muy bien, Montse, gracias por tu valentia y el múltiple trabajo por la democracia interna del PPC que realizas.
30 Octubre 2008 | 18:43
Algunos parecen decir que te admiran pero que jamás votarán PP. ¿Acaso quieren llevarte a su molino como si en esos molinos cupieran tus ideas?. El PP, ciertamente ha de renovarse y refundarse y mucho más en Cataluña. Pero pienso que lo que tú propugnas con tanta fuerza y razón tiene su cuadratura en el PP y no en otros partidos. Creo que podrás llevarlo a cabo.
30 Octubre 2008 | 18:57
ZUBIRIANO: Lo de rastrear la IP puede ser porque la señora Nebrera dijo que habían investigado y muchas intervenciones críticas en este blog salían de un PC del Ayuntamiento de Barcelona. Yo creo que se puede hacer una cosa, obligar a que los que quieran escribir estén registrados, como en la mayor parte de los blogs o moderar las intervenciones antes de que queden publicadas. Por otra parte, haces el ridículo con lo de “arriba España”.
Yo lo que admiro de la señora Nebrera es su capacidad de comunicación, su moderación y su disposición de quitarle al PP el pelo de la dehesa del anticatalanismo visceral, cavernario y ultramontano. Admiro y envidio su currículum, el hecho de que haya estudiado (entre otras cosas) Filología Clásica es admirable. No es porque sea guapa, si Vidal-Quadras se presentara con estas credenciales también sería su partidario. La verdad es que de momento aun la estoy descubriendo, sobre todo en el programa “Catalunya Opina”. A ver si sale hoy.
30 Octubre 2008 | 19:34
Quina mania hi ha de confondre ideologies. El liberalisme és una ideologia que no té res a veure ni amb l’esquerra ni amb la dreta. Una altra cosa és que alguns partits polítics utilitzin erròniament la paraula liberal per a definir-se. El liberal és una persona que creu en la llibertat de les persones per sobre d’institucions, organitzacions, etc, però això no significa, com ens volen fer creure els seus detractors, que el liberal no té principis ni valors. els liberals tenim valors i principis com les altres ideologies, però amb la diferència, que els que ens sentim liberals no volem imposar res perquè entenem que cadascú de nosaltres és diferent i pot no pensar el mateix. el liberal no obliga a ningú a pensa com ell ni imposa el que es considera com políticament correcte, simplement vol una societat més lliure, més preparada, més autosuficient, més treballadora perquè les persones tinguin la oportunitat de decidir el seu destí sense interferències de cap tipus i, menys, d’aquells que es creuen que el seu pensament és la veritat absoluta. El liberal, per tant, accepta que una mateixa qüestió pot tenir diferents solucions i no només una, com la resta d’ideologies pretenen. El liberalisme, de debò, vol una societat oberta i a la vegada respectuosa, amb unes normes mínimes de convivència (perquè capiguem tots, no només la majoria, sinó la majoria i la minoria), sense ens superpoderosos, ja siguin estats o empreses multinacionals que a vegades actuen com els estats, que ho controlen tot i no donen opcions a que algú els pugui fer ombra. Els liberals, com he dit abans, clar que volen unes normes mínimes de convivència, unes regles de joc, però per a tothom, sense distinció, perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats. I, per últim, clar que hi ha d’haver un Administració (ja sigui Estat, Comunitat Autònoma) que garanteixi uns mínims, però uns mínims imprescindibles, no una Administració que garanteixi subvencions a segons qui, despeses de publicitat i protocol desproporcionades, obres innecessàries (suposo que per allò del famòs 3%), creació d’empreses públiques monopolistes, participar econòmicament o ser titulars de parcs d’atraccions, empreses de vins, hotels, aparcaments, etc…per què, quina finalitat pública té tot això? I, desprès tenen la barra de dir que no hi ha diners. Falta sentit comú en els fets, no en les paraules. Fins que no ens adonem que la raó no la té només un (per la gràcia de sortir escollit en unes eleccions) sinó que la tenim entre tots i que s’ha de comptar amb tothom, no solucionarem els problemes de fons. Salutacions.
30 Octubre 2008 | 20:10
José té, bàsicament, raó, almenys comparteixo el seu punt de vista. Però hi ha un aspecte molt important, les esquerres no entenen que la llibertat personal és alhora justa (ètica) i a més, el que permet la prosperitat, deixant que la gent pugui escollir les seves finalitats i lluitar per assolir-les.
Bé, espectacular intervenció de Montse Nebrera a Canal Català, amb un enfrontament total amb el professor Lluís Sàez que diu que és comunista (valga’m Déu, encara). A veure, ha estat un contrincant dur, que se sap defensar. Montse ha proclamat els principis liberals de manera valent i eloquent. Fins i tot xocant, quan a dit que “Franco i Stalin” eren, d’alguna manera, iguals.
Està bé, un seguidor de Hayek ho veu així, és clar que el nazisme va ser un “socialisme”. Afortunadament, però, Franco no va col.lectivitzar totalment l’economia, va mantenir l’economia de mercat i li van aconsellar obrir-la més el 1957, cosa que va fer per sort de tots.
En el debat, només Montse s’ha atrevit a dir que l’Estat no ho pot -o no ho ha- de solucionar tot, cosa que la gent no entén bé, i els de la taula tampoc, estem en un socialisme emocional triomfant. També ha dit que l’esquerra no creu en la família. Es veritat, l’esquerra i la dreta “estatistes” volen pagar coses que sempre ha sostingut la família.
En fi, em sembla que ha guanyat encara que els seus adversaris tenien molta capacitat demagógica.
31 Octubre 2008 | 1:26
La verdad es que algunos de vosotros habéis conseguido entender el galimatías en el que, como dice Noel, habría sido mejor que no me metiera, pues era tema de conferencia. Pero ya se sabe, la cabra profesoril tira al monte. Lo que quería decir es: a) que creo que lo de izquierda-derecha existe y yo lo traduzco por intervencion-libertad. Por eso me parece que todos los totalitarismos (de Hitler a Stalin) me parecen de izquierda. Luego viene lo de que a Suecia le llamen izquierda, pero es una broma si sabemos qué es izquierda como control totalitario del Estado. Pero, es igual, es una idea que no conduce más que a desenmascarar a todos los socialismos y comunismos que por haberse reciclado y desprendido de las diferentes Internacionales nos quieren vender la moto de la libertad. Bueno, i Sala Martín es més de dretes que jo. Però potser ell no ho sap, i va d’una altra cosa. És igual l’etiqueta, el que compta és l’acció. Jo crec en la llibertat responsable, és a dir, una llibertat que ve condicionada per un seguit de valors que s’ha de conrear per mantenir la comunitat organitzada, il·lusionada, potent, és a dir, tot el que ara no tenim. Ens hi posem?
Jo!, quin nom, “príncep encisador”, gràcies, jo pensava que a Canal Catàlà no se m’havia entés res. És un consol que diguis això.
31 Octubre 2008 | 11:53
PRÍNCEP ENCISADOR:
¿Hago el ridículo por escribir ¡Arriba España!?
En todo caso no más que quienes pervierten su nombre “catalanizándolo”, o añadiendo una “i” entre sus apellidos “charneguiles”, por tal de parecer más chachipirulescos ante la corrección política nacionalista imperante.
Ponerte un nick de “cuentos de hadas”, por cierto, también se me antoja harto pueril.
Respecto al tema que nos ocupa: Izquierda vs derecha.
Ya dijo Ortega, y bien dicho estuvo, que es absurdo proclamarse de derechas o de izquierdas.
El liberalismo filosófico, el primigenio de Stuart Mill y John Locke, constituye el auténtico humanismo, sin duda progresista, que tanto reivindicó el pseudomoral marxismo para sí, aprovechando la deriva errónea y “deshumanizada” del capitalismo.
Fue el liberalismo, progresista o conservador, quien se opuso al antiguo regimen y a las monarquías absolutistas; y fueron los liberales quienes se erigieron en garantes de las libertades individuales y de los derechos humanos que actualmente nadie pone en duda (derecho a la propiedad privada, libertad de expresión, garantía de igualdad de oportunidades para todos los ciudadanos sin distinción de raza, sexo o credo…)
Y no olvidemos, pues parece ser que todo el mundo lo olvida interesadamente, que fue el liberalismo quien proclamó la necesidad de que el Estado, regulador pero no interventor, estuviese orientado a la consecución del BIEN COMÚN.
El hecho desafortunado de que Marx pervirtiera el liberalismo, erigiendo al Estado en ente Todopoderoso que debía garantizar los derechos de los ciudadanos a través de perversos “igualitarismos”, es decir, “inventando” el socialismo, no quita un ápice de validez moral y ética a una filosofía, insisto, humanista y realmente progresista.
Por último, entiendo a Montse y la necesidad de seguir recurriendo, en el discurso dialéctico, a las socorridas etiquetas de “derechas e izquierdas”, pues la masa, que no ciudadanía, no entendería discurso alguno ajeno a dichas terminologías.
Comentando la reflexión de Montse:
La distinción entre izquierda y derecha existe porque existe una partitocracia impositora, en absoluto motivada por la consecución del bien común de los ciudadanos, a la que le interesa que siga existiendo un reduccionismo ideológico absurdo pero que facilita el discurso demagógico.
Cierto que todos los totalitarismos, desde el comunista, el nacionalsocialista hasta el fascista, son de izquierdas. Intenta, no obstante hacer comprender dicha VERDAD (con mayúsculas intencionadamente) a las mentes cerriles de la izquierda, ya sean ciudadanos de a pie o “ilustres” profesores y/o catedráticos.
Por último, añadir que las profecías de Ortega, como las de Tocqueville, se han hecho realidad, pues la “democracia”, que no es tal en manos de masas indóciles e irresponsables, sólo puede conducir a la dictadura de la voluntad popular, por inconsciente y perversa que ésta sea.
Y como soy más chulo e inteligente que tú, príncep encisador, me permito mandar un saludo a todos los presentes y escribir un sentido ¡Arriba España!, pues el día en que TODOS los españoles de bien sean capaces de desear el progreso, la justicia y la libertad, preservando la perdurabilidad de la nación española, sin miedos ni complejos, entonces quienes proclaman “naciones” ficticias, que nunca tuvieron trayectorias históricas reales, serán quienes hagan el ridículo.
31 Octubre 2008 | 18:05
zubiriano, me imagino que tu prepotencia es legítima.. pero me siento obligado a decirte que los individuos, o como tu llamas, “la masa”, somos más y sabemos más de lo que muchos creeis. Yo se cocinar porque soy cocinero. También se más cosas porque, sencillamente, vivo, convivo y aprendo. Y como yo, todos los demás.
Espero que entiendas el significado mí mensaje.
31 Octubre 2008 | 22:37
Sí, Noel, entiendo la “intencionalidad” de tu mensaje, pero tú…¿en qué parte no entendiste el mío?
¿Quizás en este párrafo?:
“…pues la masa, que no ciudadanía, no entendería discurso alguno ajeno a dichas terminologías.”
Yo no llamo “masa” a todos los individuos, como tú señalas, sino sólo a aquéllos que no se obligan a ser auténticos ciudadanos.
Comprenez vous la différence?
La diferencia no está entre clases sociales, sino entre clases de hombres (Ortega dijo, y yo suscribo) pues en verdad un cocinero puede ser mejor ciudadano que un catedrático irresponsable e inconsciente.
Aunque si el catedrático en cuestión se proclamase, de entrada, comunista, no habría duda de que dicha “eminencia” sería un auténtico individuo-masa.
Y sí, tienes razón, también yo creo que mi calculada prepotencia es legítima y justificada.
Saludos y ¡Arriba España!
1 Noviembre 2008 | 17:07
No sé que succeirà al Congrés provincial, però el que està clar és que el partit no pot donar la imatge de “som pocs i a sobre mal avinguts” que es va veure al congrés de juliol.
En canvi, el que no entenc és aquella obsesió d’alguns en creure que el millor pel PP català són les candidatures úniques i d’integració.
Discrepar i entrar dins del debat de les idees és profitós per un partit, el que no és beneficiós és discriminar a les persones que no segueixen el tarannà oficial.
1 Noviembre 2008 | 18:40
Prof. M. Nebrera,
Ante un gran periodista, JC, da Usted respuestas muy buenas y espontáneas a preguntas muy bien pensadas y elaboradas -en directo, las preguntas se preparan, las respuestas no-. Si se analiza el contenido de la entrevista y, sobretodo, su forndo, creo que es de una gran importancia; y que el tema inicial de la entrevista -el coche oficial del Presidente del Parlament- sirve para, a partir del mismo, reflejar una realidad política institucional y de partido que, si no se quiere esconder, sí, al menos, no dar a conocer.
Decepcionado como tantos ciudadanos de la política o, debería decir mejor, de los políticos, a mí me genera Usted ilusión como persona que, aún sin ser político, se dedica Usted a la ‘res pubica’. Comparto toda su ideología y casi todo lo que dice o manifiesta en los medios y en su blog. Casi todo, digo, porque, atendiendo su blog, dice Usted una frase que no comparto y que yo creo que se podría aclarar, por que, al menos para mí, es casi trascendental:
Decía Usted el 22-X-08, textualmente: “Nada es gratis en este mundo, nada es gratis, excepto el amor”. Pues yo no estoy de acuerdo, no en cuanto a que el amor no sea gratis, que obviamente lo es, sino que otras cosas también lo podrían ser, como, por ejemplo: Imagínese un partido político, o una asociación, o una corriente política, que recogiera en su ideario de valores la libertad, el reconocimiento del mérito y del esfuero, el respeto a la vida en todas sus formas biológicas (incluyendo el no a la pena de muerte), la honestidad, la transparencia, y, sobre todo, la voluntad de servir al ciudadano… Precisamente, los partidos políticos están alejados del ciudadano porque no defienden una causa noble y no se rigen por una misión que anule cualquier interés individual o ajeno al ciudadano. A mi me gustaría que existiese un partido que, como el amor, “fuera gratis”, o casi, y que su ideología y sus valores fueran su atractivo. Usted es honrada; tiene valores; defiende, y entiende la libertad; tiene capacidad de trabajo; reune todos los criterios que componen la palabra ‘liderazgo; interrelaciona muy bien España y Catalunya; y tiene más apoyo popular del que probablemente cree. ¿Qué está esperando …?
Un saludo cordial,
P.D. Me entristece que haya personas que digan: “¿cómo es que alguien del PP apoya a Ernest Benach en los del coche …”?
3 Noviembre 2008 | 19:02
Amb tot el respecte, Sra Nebrera, això que dius que en Sala i Martín és més de dretes que vostè no és cert. A l’entrevista d’avui a El Club s’ha desmarcat tant del partit Republicà com del Demòcrata per considerar que ambdós partits fiquen el nas en assumptes individuals. Els primers en els temes socials “de la bragueta”, i els segons amb els temes econòmics “de la cartera”. I com diu en Sala, ell no ho vol ni a la cartera ni a la bragueta. És a dir, no és conservador en cap aspecte. L’Estatalisme fort pot ser tant de dretes com d’esqueres. I fent referència una altra vegada a en Sala, ell no està en contra dels matrimonis homosexuals i demés aspectes que els conservadors sí que ho estan. Per tant, sí que es pot ser liberal i NO conservador.
4 Noviembre 2008 | 5:27
Hola montse!me ha gustado mucho como ha defendido hoy en cuatro la libertad de la reina para hablar y el hecho de que la ley natural está por encima de la política.yo me considero monárquico (tengo 25 años y soy catalán),aunke si tengo ke criticar algo lo critico y punto.No soy ningún “ultra”.Es más, cuando vi las noticias sobre el libro, pensé:”Dios pero ke ha hecho??”.Pero luego, si te lees el libro, no es tan grave.Yo estoy de acuerdo en ke existan las leyes de bodas gays y para el aborto,allá la conciencia de cada uno.pero lo ke mas me ha sorprendido es como han saltado los muchísimos periodistas “progres” ke durante años han defendido la monarquía y ke durante estos días estaban, a ver kien la dice más gorda. Han llamado a la reina desde ignorante a chula!!!!Por dios!me refiero a Mªantonia iglesias,arturo gonzalez, enric sopena!Ke pasa ke porke una vez no diga la casa real lo ke ellos kieren oir, hay ke cricificar a la reina? Por dios, si hasta ha piropeado a la persona ke a hecho esas leyes,es decir, Zapatero. Y ahora la ponen ke si es pepera, de la derecha, retrógrada, KE BARBARIDAD!!!!Pero si es una persona increíble.Si fuera como dicen debería odiar a Zapatero,puesto ke ha hecho esas leyes!!Nada más, VIVA LA REINA!!
4 Noviembre 2008 | 15:24
El debate de la Reina puede ser interesante y entretenido, pero me preocupa más, mucho más, el destino de casi 2,9 millones de parados. A lo mejor, yo estaré entre ellos dentro de poco. Ahora sí, mientras esta sangría social crece, discutiremos acaloradamente sobre los osos de la Vall de Arán, el coche de Benach o Touriño, las palabras de la Reina, el escupitajo de Messi o los 10,4 millones de euros “limpios” que cobrará cada año Cristiano Ronaldo.
Pero, ¿qué nos pasa?
¿Debemos empezar a asustarnos de nosotros mismos?
Au revoir
5 Noviembre 2008 | 10:34
¿Qué nos pasa, Bernard?
Lee a Ortega y lo sabrás.
No pretendo ser despectivo ni prepotente en la “recomendación” de la lectura del maestro, sino señalarte que TODO lo que nos está pasando lo vaticinó el sr Ortega y Gasset hace ya muuuuchos años: Padecemos las consecuencias del triunfo del individuo-masa.
Respecto a la Reina… “hablar de ella, pa ná, va a ser tontería”
Saludos
¡Arriba España!
7 Noviembre 2008 | 18:31
Sincerament, em trec el barret amb aquesta entrevista. El pais necessita gent que parli clar com vostè.
Coincideixo, però, amb altra gent: lamento no poder-la votar pel partit amb qui es presenta. Quan canvieu el sistema electoral i poguem votar candidats i no partits, el pais anirà millor.
8 Noviembre 2008 | 13:01
Hombre, yo lo que no acabo de entender es por qué, con lo maja y lo bien que cae Montse, ni Roger ni yo mismo votaremos al PPC
Por cierto, ¿qué hay del intento de silenciar a la COPE?, ¿ya se ha posicionado Nebrera junto a Rivera para denunciar el nuevo golpe, perpetrado desde la “legalidad” del Tripartit, para acabar con la libertad de expresión en tierras catalanas?
¿Tendrá Montse la suficiente valentía, y la generalidad del PPC catalán, para renunciar a la subida salarial injusta e inmoral aprobada por el Tripartit y destinada a satisfacer a nuestra “tuneadora” y prevaricadora, haragana e inútil, partitocracia?
¿Qué hace el hermano de Carod colocado a dedo en una institución tan inútil como los políticos catalanes que nada dicen y a todo otorgan?
¿Tendrá Montse, y la generalidad el PPC catalán, la osadía de denunciar las nuevas multas impuestas a los comerciantes por no rotular en catalán?
Pero tranquis, que a Roger y a otros muchos defensors de la Terra la Montse les cae bien.
Me vuelvo a preguntar… ¿por qué será?
Saludos y, como no podría ser de otra manera, ¡Arriba España!
9 Noviembre 2008 | 0:04
Pues nada, que de todo lo leído deduzco yo lo siguiente: estoy a la izquierda de la derecha y a la derecha de la izquierda (??!!!), em dol Catalunya tant com em dol Espanya, crec que l’economia no ho és tot (i dec ser estúpida), i Sala és amic meu en Facebook. Por cierto, Zubiriano (quien te puso el nombre tenía claro que no pasarías desapercibido), a estas alturas de la película creo que ya ha quedado claro que si no opino sobre algo es porque no quiero. Pero todo llega… Bona nit.
9 Noviembre 2008 | 16:52
Buenas noches, Montse.
El nombre de zubiriano, con minúsculas pues es adjetivo, es un nick homenaje al maestro Xavier Zubiri, gran vasco y gran español.
A ver, si te duele España se da por supuesto que te duele Cataluña, Galicia, Extremadura, las Canarias o el mismísimo islote de Perejil.
Me parece que tú, como yo mismo, tuvimos la suerte de estudiar “teoría de conjuntos” en la extinta E.G.B ¿no?
Saludos y ¡Arriba España!
13 Enero 2009 | 15:04
Señora o señorita Nebrera, aunque siendo de Sevilla hablo perfectamente el español, con acento andaluz por supuesto, le voy a hablar con acento tipo chiste: zorra hija de puta, vete ya a tu puta casa y dejanos a los andaluces en paz.
19 Enero 2009 | 11:36
Montserrat: Benvinguda al club dels “secularitzats”. No tardaran molt a expedientar-te, si ja no ho han fet. Primer vindran a parlarte els “consellieri”, diguem els confessors dels partits, aquells que et donen consells gratuits olvidan “que ja sabem equivocar-nos sols”. Després la sanció i l’ostracisme. A mi me ho varen fer (despres de 25 anys) al PSC. Els partits no volen gent pensan, volen “borregos” que diguin a tot sí señor. Naltros, a lo millor per la nostra carrera i professió lliure pensant, no podem passar pel forat de l’agulla i no soportem als tontos. Sempre ens doblegarem davant d’aquells que ens poden ensenyar o aportar alguna cosa positiva, mai davant dels mediocres. La Tertulia de la Cuatre no seria el mateix sense tu i Arturo. Dieu el mateix pero en diferentes llengues, els dos sou uns inconformistes. Jo crec que sempre heu estat al mateix bàndol, el dels buscadors de la veritat, una veritat que con ja sabs es relativa. No existeix la veritat absoluta. Ponci Pilats li pregunta a Jesús: Tú qui ets? Jo soc la veritat i la vida, li respongué. I que es la veritat!, va exclamar el romà. O sigui, no li preocupaba la vida, sino la veritat.
Una abraçada i disitjo saludar-te algun día que vinguis al Delta de l’Ebre o jo vagi a Bc.
Jordi Casanova Giner
Advocat
43580 La Cava-Deltebre