“Mi idea es la de gobernar Catalunya” - Entrevista en el Diari de Terrassa
26-01-2010 | 18:35 | 86 Comentaris EnviarOs dejo la entrevista que me realizó Laura Mangas para el Diari de Terrassa, publicada el pasado jueves 21 de Enero.
[Entrevista Monste Nebrera - Diari de Terrassa Enero de 2010]
RATONES COLORAOS
13-01-2010 | 17:02 | 138 Comentaris EnviarLa magia de Jesús Quintero hizo posible lo que os dejo aquÃ. Gracias, Jesús, hacedor de sueños.
Entrevista de Jesús Quintero en “Ratones Coloraos” (a partir del minuto 52)
EL NERVI DE LA LLIBERTAT
11-01-2010 | 13:00 | 102 Comentaris EnviarAquestes són les paraules que figuren al peu de l’estatua de l’Abat Oliba, a l’inici de l’escala que cus amb mil puntades (mil malformats esglaons) la sagrada muntanya de Montserrat. I aquest és el notre repte aquest any 2010 que comença i que ja es veu qeu serà esgotador, entusiasmant, incert. Ara, quan la major part de la classe polÃtica ha donat el tret de sortida a una campanya bèlica contra l’adversari, amb l’ús dels cadà vers como arma llençadissa, d’eslògans idiotes pensats per atiar els nostres pitjors instints, el nervi de la llibertat es convertirà en el nostre millor aliat, perquè la llibertat sols està de part de qui es troba en disposició d’arriscar, perquè no té res a perdre. Res a perdre excepte l’honor.
Com ho farem? Ja ho estem fent. No generarem fractura, ans unió; estarem en disposició de proposar els majors canvis haguts en el sistema democrà tic des de la primera transició; construirem els filtres i obstacles que facin impossible a qualsevol de nosaltres caure en la temptació de quedar-se en la polÃtica, de vendre’s per diner o per poder o de pensar que per ser majoria tenim la raó; direm el que mai abans ha estat dit; i ens serà igual si la foto ens pilla amb el pas cambiat, despentinats o bruts, perquè l’errada, el vent i la pols seran presents en el nostre camà de realitat..
Qui no tingui clar tot això, no cal que vingui. Si pel que sigui, la providència vol que a principis de març ens sentim prous, el vaixell partirà sense remei. El nervi de la llibertat, l’ombra del vent, el poder de la unió, el retorn del poder als seus legÃtims titulars, la polÃtica com a servei, els polÃtics com agents invisibles dels nostres drets i com a exigidors equà nims de les nostres responsabilitats, de manera que no hi hagi diferència entre un banquer usurer i qui atraca un banc; un Estat de mÃnims, una important i cohesionada comunitat…. Res de tot això podrà ser completament, però port arribar a ser un xic millor de com és ara. Cal saber quanta gent vol protagonitzar aquest canvi històric, l’arribada de la conciència d’aquest paÃs a la normalitat, a la igualtat d’oportunitats, a una democrà cia més plena.
Llegiran el que escrivim aquÃ, però és inútil, perquè això no es pot copiar. Ja tenim música. I seu. I es van sumant persones, sobre tot persones. ¿Alguna més, entre qui ens està llegint, sent que escric això per a ella, sent que escric per als seus ulls? Doncs vine!
_______
Ésas son las palabras que figuran al pie de la estatua del Abat Oliba, en el inicio de la escalera que cose con mil puntadas (mil irregulares escalones) la sagrada montaña de Montserrat. Y ése es nuestro reto este año 2010 que comienza y que ya se adivina agotador, entusiasmante, incierto. Ahora, cuando la mayor parte de la clase polÃtica ha dado el pistoletazo de salida a una campaña de acoso y derribo del adversario, de uso de cadáveres como arma arrojadiza, de eslóganes memos pensados para atizar los peores instintos que todos llevamos dentro, el nervio de la libertad se va a convertir en nuestro mejor aliado, porque la libertad sólo está en el bando de quienes se encuentren en disposición de arriesgar, porque no tienen nada que perder. Nada que perder excepto el honor.
¿Cómo lo haremos? Ya lo estamos haciendo. No generaremos fractura, sino unión; estaremos en disposición de proponer los mayores cambios habidos en el sistema democrático desde la primera transición; apoyaremos cuantos filtros e impedimentos hagan en cualquiera de nosotros imposible caer en la tentación de quedarse en la polÃtica, de venderse por dinero o por poder; de pensar que por ser mayorÃa tenemos la razón; diremos lo que nunca ha sido dicho; nos dará igual si la foto nos pilla en la peor situación, con el paso cambiado, despeinados o sucios, porque el error, el viento y el polvo van a estar presentes en nuestro camino de realidad…
Quien no tenga claro todo eso, no hace falta que siga. Si por lo que sea, la providencia quiere que a principios de marzo tengamos sensación de ser bastantes, zarpamos sin remedio. El nervio de la libertad, la sombra del viento, el poder de la unión, la vuelta del poder a sus legÃtimos titulares, la polÃtica como servicio, los polÃticos como agentes invisibles de nuestros derechos y como exigidores ecuánimes de nuestras responsabilidades; un Estado de mÃnimos, una importante y bien amalgamada comunidad. Nada de todo eso será completamente, pero puede llegar a ser algo mejor que ahora. Hace falta saber cuánta gente quiere protagonizar ese cambio histórico, la llegada de la conciencia de este paÃs a la normalidad, a la igualdad de oportunidades, a una democracia más plena.
Leerán lo que escribimos aquÃ, pero no lo podrán copiar. Ya tenemos música. Y sede. Y personas, sobre todo personas. ¿Alguuna más, entre quienes nos están leyendo, siente que escribo esto para ella, que escribo esto para sus ojos? Pues ¡ven!



