NociĂł de llibertat
Imprimir | EnviarVet aquĂ la paraula de la discòrdia, potser la mĂ©s complicada de definir. Amb ella i amb la seva materialitzaciĂł (els drets) s’han omplert des de sempre el textos jurĂdics, s’han fet manifestacions populars en un i altre sentit, s’han ajusticiat persones de tota ideologia, com recordava Carlota Corday mentre el seu coll es trobava amb la guillotina durant el Terror revolucionari francès. Parlen de llibertat tots els règims polĂtics, la major part de les religions, la classe mediĂ tica, els preĂ mbuls visionaris de lleis fonamentals, pensadors de tota mena, i ara jo. Per canviar una mica el xip, intentarĂ© donar una nociĂł de llibertat pensada des del que la llibertat a ben segur no Ă©s. Com ho farien els lògics matemĂ tics.
La llibertat no Ă©s la capacitat d’optar en cada moment per una acciĂł entre mĂ©s. Decidir Ă©s el que fem contĂnuament, i els economistes solen afegir que la decisiĂł estĂ sempre fonamentada en una elecciĂł racional, Ă©s a dir, que decidim sempre allò que mĂ©s ens convĂ©. Però si estem condicionats per la conveniència, per la necessitat material, per l’educaciĂł, pel mal exemple dels altres, tan poca cosa Ă©s la llibertat? Qui seria lliure?
Si la llibertat fos la capacitat de decidir, en tot cas no Ă©s la capacitat d’obtenir tot allò que volem, no construeix drets per a qualsevol somni. El pensament Ăşnic ha traslladat a la ciutadania la idea de què es pot demanar qualsevol cosa i que ja s’encarregarĂ l’Estat de donar-li forma jurĂdica: el dret a la seguretat n’és bon exemple, doncs vindria a suposar que tinc la capacitat de exigir del poder pĂşblic no sols que em protegeixi, ans tambĂ© que jo m’hi senti. Tenim dret a ser feliços o la llibertat de ser-ho? El dret a la felicitat suposaria que algĂş aliè (l’Estat suposo) ha de treballar per construir-la i per evitar que els altres la malmetin. No definida, diversa en cadascĂş i de vegades fruit prohibit de perillosos actes, quin preu en pagarĂem, per aquesta felicitat? La nostra llibertat? Potser la llibertat de ser feliços, que no sabem que Ă©s.
Si la llibertat fos la capacitat d’obtenir tot allò que volem, en tot cas no seria gratis. Si pensem per un moment l’altĂssim preu de qualsevol nimietat, Âżcom Ă©s que aquesta llibertat, preciĂłs trofeu de tot ben construĂŻt programa electoral, no costa res? Jo crec que el preu de la llibertat Ă©s la responsabilitat, però portem molt de temps considerant que la delinqüència, l’incivisme i la insolidaritat sĂłn responsabilitat de tots, de manera que Ă©s xocant sentir pensadors de totes les tendències demanant la tolerĂ ncia zero per als conductors borratxos, per a les festes “rave”, per al marit que pega, o per a qui maltracta un fill. DiluĂŻda la responsabilitat en el teixit social, ja no hi ha bons i dolents, diem, sense parar un moment a pensar que a l’inici de tot ens hem omplert la boca per autodir-nos “lliures”, i que al final de tot, hi ha sempre no sols vĂctimes, ans tambĂ© un cansament social que ja es fa crònic sobre el dubte divĂ: sĂłc, doncs, o no sĂłc lliure? Si sĂłc lliure de fer, l’acciĂł Ă©s meva i dels seus efectes me n’haig de fer cĂ rrec. Si no ho sĂłc, quin sentit tĂ© l’esforç, la feina ben feta, o la virtut del bon governant? Teories que em compliquen la vida..
Si la llibertat fos gratis, en tot cas no tindria sentit negar-la per garantir la igualtat, com es fa sovint des del discurs suposadament progressista. Es sol dir que les polĂtiques igualitĂ ries pretenen garantir la llibertat d’acciĂł, perquè sense capacitat econòmica i social la llibertat estĂ buida de contingut. Quina misèria de llibertat, a la que hem posat un preu tan baix que ha aconseguit adotzenar l’ensenyament, elevar el Mercat ComĂş a la categoria d’”Europa”, i transformar la iniciativa individual, la imaginaciĂł y la voluntat de ser en vergonya inconfessable! He defensat des de sempre la solidaritat entre persones, entre territoris, entre mĂłns, però la solidaritat no Ă©s caritat, si volem que l’honor es mantingui intacte, perquè, sense honor, quina llibertat podem gaudir?
Hi ha una idea de llibertat, compatible amb la igualtat essencial de les persones. No sĂłn, ho sĂ©, els conceptes usats en les lleis actuals, desviada herència de revolucions burgeses quasi oblidades. Res ha canviat des d’aleshores, però abans de que la confusiĂł s’apropiĂ©s de les paraules, els savis tenien clar que la llibertat i la igualtat sĂłn la mateixa cosa, que sols Ă©s lliure qui comprèn la seva dimensiĂł profunda, perquè la llibertat Ă©s captar una unitat de fons en què tots som iguals, i on les injustĂcies fetes ens retornen. Com l’efecte papallona. Decidir aleshores carrega de sentit qualsevol acte, i a ningĂş mĂ©s que a un mateix (Ăşnica naciĂł) cal adreçar-se.
