> Discriminació numèrica
Catedràtica acreditada de dret constitucional
tribuna
MONTSERRAT NEBRERA..
L'autora
reflexiona i aporta la seva visió sobre la nova llei de matrimonis
homosexuals i planteja què passaria amb les unions ja celebrades si el
Tribunal Constitucional la declarés inconstitucional
+ Una parella gai formalitza la seva unió. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
|
Per què no tres? Per què no dos amics que volen
beneficis fiscals (en conec personalment un cas). O dos germans, o mare
i fill? Per argumentar els límits de la deconstrucció del matrimoni com
a institució civil (no se'm llegiria potser si n'apel·lo a les arrels
precises) ja no n'hi ha prou a tornar la qüestió a qui ho pretén.
He
discutit sovint l'argument segons el qual crear una institució
paral·lela amb els mateixos drets i obligacions generaria un frau de
llei, i ho nego perquè no seria la finalitat de la creació evadir
l'aplicació de la norma, element essencial del frau legal, ans
evitar-ne una aplicació que desvirtua el sentit (allò que en dret ve
determinat pels elements essencials) de la institució. I és que si no
és possible donar resposta a la fal·làcia argumentativa, no ens queda
altre remei que acceptar la poligàmia (i la poliàndria, és clar).
Existeix a occident una mena de complex de culpa pels seus trets
civilitzatoris que resultaria molt difícil d'analitzar ara, però en
l'opinió pública actual crec que fóra més fàcil arribar a acceptar les
fórmules matrimonials musulmanes (molt més intransigents que les
nostres, tot sigui dit) que dir en veu alta que el matrimoni occidental
ha estat des dels orígens la unió d'home i dona per causa de la
intenció de construir una unitat de destí econòmica i espiritual,
potencialment contextualitzadora de la reproducció del teixit social i
amb la intenció de traslladar a les generacions successives el resultat
del negoci que en el contracte matrimonial (és un contracte, sí) es
produeixi. En tot això, pitjor que millor dit en benefici de la
claredat, romandria la diferència entre aquest institut i altres com
una societat personalista o l'arrendament d'obra o servei. El fet que
existeixin altres institucions pal·liatives de la mancança
circumstancial d'algun dels elements del contracte (l'adopció o les
famílies monoparentals, fruit de la decisió personal o de la crisi
matrimonial) i el reconeixement de drets en situacions
pseudomatrimonials (la parella de fet) sobretot en raó dels fills que
hi existeixin, ha generat finalment la demanda d'estendre el matrimoni
a les parelles de dos homes o de dues dones.
La justificació
d'eliminar el tret diferencial subjectiu (home i dona com a elements
essencials del contracte) és la suposada discriminació que en raó de la
seva condició personal es fa dels homosexuals, amb la conseqüent
violació del principi constitucional d'igualtat en la llei per a tots
els espanyols, i ara un partit polític decideix presentar recurs
d'inconstitucionalitat, justament esgrimint la violació de drets
fonamentals consagrats a la Constitució. El recurs serà òbviament admès
a tràmit i la seva resolució servirà no per solucionar, com amb
sorpresa he sentit dir a algun assenyat professor, un problema que sols
és polític, sinó perquè es troba en joc una de les peces articulatòries
del model de societat, i la concepció que del dret positiu tinguin els
magistrats del Tribunal Constitucional. Hi haurà sens dubte en la seva
decisió dosis de discrecionalitat (les normes que interpreten tenen un
sentit molt general), però els caldrà argumentar que no existeix
justificació i proporció en el fet d'excloure del matrimoni les
composicions d'un sol sexe. Hauran d'argumentar, sí, aquesta negativa
per poder fer el salt acrobàtic de canviar el que ni en temps en què
l'homosexualitat era considerada un valor va ser pensat. També és cert
que entre la Grècia antiga i el nostre temps s'interposa el
romanticisme i aquesta idea nostra tan moderna que les persones es
casin per amor. Si fins i tot alguns pensen que redimeix l'aristocràcia!
No val a dir que seran pocs, com poques són en la pràctica les possibilitats que els homosexuals adoptin.
No
es pot plantejar el problema en una clau quantitativa, perquè la
justícia hauria de ser exercida fins i tot en la més absoluta solitud.
Crec que la pròpia condició personal no pot estar en la base de
l'argumentació. Però un problema planeja sobre la decisió del Tribunal
Constitucional i podrà tancar en fals un problema també falsament
provocat: declarar inconstitucional la llei deixaria els matrimonis ja
celebrats a la seva empara davant d'una alternativa ben trista: o
frustrats en la seva expectativa, o condemnats, si mantinguts en raó
d'un dret ja adquirit, a vagar pel nostre espai jurídic com una
supervivència estranya d'un fugaç temps, i no sé si eventual objecte de
comprensible enveja.
|
)
